Cirurgia Oculoplàstica

La Cirurgia Oculoplàstica és la branca de la Oftalmologia que s'encarrega del tractament dels problemes a les parpelles, la via llagrimal i la cavitat orbitària.

Les parpelles, la via llagrimal i la òrbita son les estructures que envolten i protegeixen l'ull. Una alteració a qualsevol d'aquestes zones pot comprometre l'ull de forma directa o indirecta, i amb ell pot veure's afectada la visió del pacient.

Per aquest motiu el professional més adequat per el diagnòstic i tractament de les afeccions de l'àrea periocular és un metge oftalmòleg especialista en Cirurgia Oculoplàstica.

Les patologies més freqüents que tracta el cirurgià oculoplàstic són:

• Entropi/Ectropi: Són malposicions palpebrals típicament freqüents a la tercera edat. La parpella perd la forma correcta i adopta posicions anòmales en les que l'ull pot veure's greument perjudicat si no són corregides.

• Parpella caiguda o ptosi palpebral: És la caiguda palpebral que ocasiona una pèrdua visual. Aquesta patologia pot ser congènita i aparèixer a l'edat pediàtrica, o adquirida quan apareix a l'edat adulta.
• Dermatocalàsia: Excés de pell a la parpella superior que comporta una sensació de pesadesa ocular i pèrdua de camp visual. En aquests casos el tractament adequat és una blefaroplàstia de parpella superior.

• Paràlisi facial: La lesió del nervi facial comporta una exposició contínua de l'ull ja que impedeix el tancament palpebral de forma correcte. Si no es tracta correctament, pot ocasionar greus problemes a la superfície de l'ull i amb ells una pèrdua de visió en els pacients afectes.

• Ull cec dolorós o ptisi bulbi:  Els pacients que han perdut completament la visió a algún ull degut a traumatismes, despreniments de retina o altres patologies poden manifestar dolor o no sentir-se a gust amb el seu aspecte estètic. En aquests pacients el cirurgià oculoplàstic pot oferir la possibilitat de millorar aquests síntomes mitjançant cirurgia.
• Llagrimeig i Obstrucció llagrimal: La obstrucció llagrimal és una patologia bastant habitual i pot aparèixer a diferents edats. És degut a una impossibilitat de drenaje de la llàgrima a través del conducte llagrimal. El tractament pot variar dependent de la causa, l'edat del pacient i els símptomes.
• Tumors perioculars: Els tumors a la pell de la parpella o a la zona al voltant de l'ull (tant benignes com malignes) han de ser tractats amb molta cautela.  A vegades la seva ressecció pot requerir empelts o penjolls per tal de mantenir el correcte parpalleig i la protecció del globus ocular.